Futuro esperado

Algun temps després...

Otro tipo de lectura interrumpida.

Distorsión

Quan no veus bé i et fan portar ulleres, és molt difícil explicar com veus el món, i sobretot si tens moltes diotries. Tothom diu: ''estas cega''!, o, ''tia! no veus un burru a tres metres!'', que sí, que també, però la sensació de que si no és amb uns centimetres de vidre devant dels teus ulls no t'hi veus, no és pot explicar. La percepció que tinc del món sense ulleres també és difícil de compendre, confonc formes, colors, tamanys... Aquesta foto és una aproximació perquè la gent vegi com sóc jo, si jo mateixa em veiés sense ulleres.  

Petits plaers de la vida

Tassa, 4 euros; jersei de llana, 18 euros; poder aixecar-te i saber que tens tot el temps de món, no té preu. 

No sabem res

No sé que vull per el meu futur, l'únic que sé es que és com una

llibreta on totes les pàgines són en blanc i les he d'anant omplint jo mateixa.

Aixafem el feixisme

Aixafe'm el feixisme. Títol clar i contundent d'una imatge realitzada per Pere Català Pic l'any de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, 1936.
Començarem fent observacions tècniques sobre la imatge. Aquesta està en blanc i negre, així que no podem deduirla temperatura del color. Respecte al format és en horitzontal; és un primer pla i l'angulació és en picat. La profunditat del camp, que és poca, no impedeix que podem veure que la localització i que la il·luminació és natural.


Pel que fa a la lectura, la farem denotativa i connotativa a la vegada. Quan fas una primera ullada a la imatge, el primer que observes són els dos elements bàsics de la imatge, la esvàstica nazi i un peu amb una espardenya a punt de trepitjar el símbol. Tinguen amb comte el context en que està feta la fotografia, podem deduir que el fotògraf està fent una crida: està diguent a la gent del poble -representada per la espardenya, i si aprofundim més per el tipus de terra, llambordes, típic de poble- que es rebel·li i que lluiti contra el feixisme -esvàstica-. Aquesta està ja una mica trencada, interpreto que això és perquè algunes persones ja hi lluiten, però necessiten l'ajuda de moltes més. Ja ho diuen, la unió fa la força.

Es busca (Retrat Robot)

Gràcies a un programa d'Internet he fet un retrat robot d'un dels protagonistes de la ja acabada famosa sèrie de televisió LOST. 

Josh Holloway, Sawyer a LOST.

Scribbler

Us deixo amb un dibuix que he fet amb l'Scribbler, com una mena de generador il·lustratiu.

Punts que s'uneixen

D'una altre època (Imitant imatges del 1850)

Mar Gonzàlez

Virginia Wolf

Imatges que maten

VISA POUR L'IMAGE, PERPINYÀ 2011

El passat 16 de Septembre vàrem tenir l'honor de fer una excursió la primera semana de curs a Perpinyà per veure l'exposició de Visa Pour l'Image, un festival internacional de fotoperiodisme on es recullen reportatges de diferents fotografs i de temàtica diferent. 

Vam anar a diferents exposicions i d'aquestes vaig fer una tria de les imatges que més em van impactar, les posare a continuació amb una petita explicació, perdoneu la calitat però a causa de les llums hi havia reflexe. 

Selecció Days Japan, ''Japan, marzo 2011''

Aquesta noia ha perdut la seva mare i la seva àvia en el tsunami. El seu avi està desaparegut.  Està tocant una cançó amb la trompeta de la seva àvia. ''Estic molt bé, així que, no us preoucopeu per mi'', aquestes són les paraules de la nena. La foto em va impactar des de el primer moment que la vaig veure, va haveri com una empatia amb la noia, encara que no la conegués de res i no hagi passat per la seva situació. 

National Geographic: ''Ocen Soul'', Brian Skerry

Aquesta fotografia mostra com una criatura marina de mida considerable es menja a un peixet petit. M'agrada perquè mostra la llei del mar, que és: El peix gros és menja el petit.

Aquest fotoreportatge em va agradar molt també per els tons blaus de les fotos. 

Magnum Photos per a National Geographic: Blangadesh, contra viento i marea, Jonas Bendiksen

Imigrants al tren de Dhaka després de visitar els seus llocs d'origen al nord de la ciutat. 

La foto m'impacta, nosaltres ens queixem de que el Renfe arriba amb retard, i allà hi ha persones que han de viatjar sobre d'ell, exposanse a patir algún accident.

Los Angeles Times, ''Atrapados entre dos fuegos'', Barbara Davidson

Davien Graham estaba escombrant les escales de l'esglèsia del seu barri quan de sobte va rebre un tir a l'esquena. 4 mesos després d'estar a l'hospital, torna a casa paralitzat de per vida. 

Aquesta imatge em fa veure les ganes de viure i de superació que té alguna gent d'aquest mòn. 

World Press Photo, Concurs de referencia mundial

Aquesta exposició estaba tencada per l'horari, i no la vam poder veure, encara que he buscat el reportatge per Internet i també he triat la foto que més m'ha impactat. 

Sobre l'imatge, sobren les paraules

Una imatge val més que mil paraules?

''Una imatges és l'aparença visible d'un objecte imitada mitjançant qualsevol procediment que permeti generar formes i tonalitats a sobre d'un suport manipulant un determinat material. Podríem dir, doncs, que aquesta és la definició de diccionari d'imatge. Encara que una imatge no es basa només en la definició, com altres conceptes, una imatge és molt més ja que la nostra relació amb el món exterior i molts dels nostres pensaments funcionen a partir d'imatges. 

Començarem parlant del tipus d'imatges més utilitzades avui en dia: les virtuals i les mentals. 

Les mentals són les imatges que representa la nostre pròpia ment a partir de sensacions de la vista, per resumir-ho podríem dir simplement el fet d'imaginar, de generar noves imatges a través de lo viscut. 

Les virtuals, en les quals ens centrarem molt més ja que són les que han revolucionat més el concepte d'imatge, són aquelles que apareixen des de la pantalla de l'ordinador, la televisió o el cinema. Hi ha persones que opinen que l'ordinador i la televisió, han fet que la nostra generació estigui canviant la naturalesa de l'home ja que ens eduquen abans en tele-veure que a llegir o a escriure. A vegades simplement ens asseguem davant d'un televisor o ordenador a veure sense entendre, i aquest veure sense entendre fa que no ens donem conta a vegades d'allò intel·ligible. Hi ha persones que ho saben, però no actuen, a vegades, la majoria crec jo, per simple mandra. 

''Un ordenador connectat a Internet és útil sempre que no desemboqui en la vida inútil, en una manera de viure que consisteixi només en matar el temps'' Giovanni Sartori, Homo Videns. La societat teledirigida. Coincideixo totalment amb aquesta frase. Crec que els ordenadors són molt útils igual que la televisió (encara que a vegades ens oculti informació o aquesta sigui pèssima), però que no hem d'estar tot el dia enganxats a ells, que hem de sortir al carrer. És una bona forma de matar el temps, sí, però d'això a no poder viure un dia sense actualizar el teu perfil de Facebook hi ha un passe.  

Així doncs com opina Sartori, podem dir que la revolució multimèdia esta revolucionant l'homo sapiens per l'homo videns. La cultura escrita i la paraula està siguen enderrocada per la imatge, podem dir, doncs, que una imatge val més que mil paraules?, o, tot el contrari?.